Del 25 de març al 17 de maig de 2026

Inauguració: 24 de març a les 19.30 h

Parlar de Xavier Serra de Rivera (Sant Joan Despí, 1946) és fer-ho d’un pintor amb lletres majúscules. No tant sols per la seva excel·lència contrastada al llarg del seu treball artístic de més de seixanta anys, sinó també per l’erudició que hi ha darrere de les obres realitzades i que es palesa en parlar d’art amb ell.

Per Serra de Rivera, un retrat no és només la representació matèrica d’un instant del model (ja sigui membre de la família, amic, conegut o professional), hi ha ànima, que mitjançant els pinzells o pastels, deixa congelat als llenços o papers. Parlant d’aquest copsar l’instant, per ell ha d’ésser un acte orgànic que flueixi sense entrebancs per acabar captant l’essència del retrat. En paraules del pintor, “si en un quadre comences a fer retocs per captar l’essència, en realitat estàs deixant de pintar i per tant és millor deixar-lo i començar de zero”.

Que és un artista amb el tarannà molt interioritzat i no permeable a modes o requeriments del mercat, es veu clarament en aquesta exposició. Serra de Rivera, continua fent el que més li agrada, sent aquesta la raó que la seva creació defugi de materialitzar-se en d’obres que necessiten explicacions per mostrar un sentit o ser enteses. En el seu cas, ja parlen per si mateixes i provoquen al receptor d’aquestes composicions i colors l’agradable sensació d’entendre i gaudir el que està veient. Una figuració que va més enllà de la mimesi de la realitat, perquè conté el sentiment que l’artista ha percebut en crear l’obra.

Aquesta exhibició, embolcallada per Can Negre, una de les magnífiques arquitectures modernistes que Josep Maria Jujol i Gibert va realitzar a Sant Joan Despí, ens permet donar un tomb per la seva trajectòria artística. Tanmateix, com si ens personifiquéssim en el seu personatge del barret que a l’obra Dans l’allée de la Duchesse passeja pel parc parisenc, nosaltres ho fem envoltats de les seves obres.

En la seva etapa onírica ens trobem ocells de mides impossibles que ens observen o donen conversa en diàlegs fantàstics. Gravats que oscil·len de situacions quimèriques a escenaris més realistes. I el seu període més llarg on vistes de Barcelona, retrats i un parell d’autoretrats (pocs, si tenim en compte la gran quantitat que n’ha fet al llarg dels anys), ens endinsen en el seu món creatiu. Entre els retrats, ja siguin de familiars, amics o models, ens trobem sovint amb mirades que busquen la nostra complicitat per iniciar un diàleg, que en alguns casos pot intimidar, ja que la força que tenen les ninetes, és colpidora.

Els coneixedors de l’obra potser trobaran a faltar els seus coneguts bodegons de magranes, pomes, flors o tasses, encara que sí que trobem composicions que es podrien posar en el mateix calaix. Si exceptuem una poma, un munt d’arròs i un all, la resta són objectes inorgànics que defugen de les típiques composicions de bodegons, tal com les concebem. Entre aquestes obres d’objectes, trobem un àngel caigut que, tanmateix, sembla donar la rèplica a l’àngel que Jujol va col·locar al sostre de l’escala de Can Negre. Com si es contraposessin, ens trobem un àngel en l’ascensió imaginada per l’arquitecte i un àngel caigut representat pel pintor. El bé i el mal en eterna lluita.

L’estudi d’un artista, que en aquesta exposició podem percebre de manera esbiaixada en diferents obres, sempre és un lloc màgic per als que tenim la sort de ser convidats a un espai tan íntim però alhora tan disposat a rebre’t. És on els materials inerts que són pigments i suports, es converteixen, gràcies a la imaginació i traça del pintor, en una expressió que va molt més enllà d’una combinació matèrica. Acaba congelant un moment fugisser, en una presència perenne.

Desitjo que aquest recorregut de l’obra de Xavier Serra de Rivera a Sant Joan Despí, poble ara ciutat, que el va veure néixer fa gairebé vuitanta anys, us engresqui tant com a nosaltres ho ha fet idear-la perquè sigui contemplada.

Jaume González Cuadrat
Comissariat