L’església de Sant Joan Baptista está documentada des del segle XI (consagrat el 1015). L’edifici romànic original va ser ampliat al segle XVI i al segle XVIII s’hi afegí el campanar barroc (1781), la part més antiga que es conserva.

Després de ser enderrocada durant la Guerra Civil, va ser reconstruïda per l’arquitecte Josep Maria Ayxelà. L’any 2000 es va elevar la façana segons el projecte de Jordi Bonet, incorporant un esgrafiat de Sant Joan Baptista realitzat per Llucià Navarro.

Josep Maria Jujol va participar en l’ampliació de la rectoria (1936) i en la decoració interior (des de 1908 i posteriorment el 1943). Són d’autoria seva: la capella del Santíssim, els elements de forja, les trones, diversos vitralls i el disseny del banc..

Arquitectònicament, és un temple de planta basilical amb tres absis semicirculars, nau central amb volta de canó, naus laterals amb volta de creueria i un cimbori octogonal sobre el creuer. La façana exterior és austera, d’acabat arrebossat i obra vista als absis, amb un coronament de semicercles esgraonats i un campanar de base rectangular i cos superior octogonal.

Arquitectes:

Segle XI: desconeguts

Segle XVI: desconeguts

1939-1943: Josep M Ayxalà (arquitecte), J. M.Jujol i Gibert, Josep Oliver (manyà), Josep Tarrida (fuster)

2000: Jordi Bonet, Llucià Navarro (esgrafiats)